tènues
Material gràfic
La primera part del projecte s’ha desenvolupat en residència a Cal Gras (Avinyó), el mes d’agost.
Amb el suport de Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Projecte Becat a la convocatòria Cal Gras + Nòmade + l’artista com arqueòleg. Amb la Col.laboració de Sabateria Ribalta (Solsona), Cal Repunta (Riner), Núria Ricart, les “penjaetes”, Roser Costa, Carles Quevedo i Pep Ribas. Reflexió Recerca-creació http://www.espacionomade.com/es/numero/el-artista-como-arqueologo/expo/avinyo-invisible-avinyo-simbolico/ |
Tènues cerca nous llenguatges que possibilitin traslladar la creació artística a la vivència i l’experiència de la quotidianitat. Processos no intrusius que possibilitin crear amb les persones en diferents entorns i contextos. Que parteixin del respecte, l’escolta, el ritme i el contagi.
Tènues parteix de les possibilitats que genera l’acció. Possibilitats que no sols es focalitzen en els canvis externs, en els altres, sinó en el procés de retroalimentació que pot generar una acció creativa. Aquesta implica posar el focus no sols en l’acció que es projecta o els moviments que es desenvoluparan, sinó també en la posició que pren un mateix; tenint present com l’actitud, el rol o l’espai que donem i ens donem a nosaltres mateixos, crea l’estructura de la pròpia acció. A Tènues, cerco l’espai de la relació, del diàleg entre les coses i nosaltres mateixos. L’espai frontissa entre allò que som i el que percebem. Un intent de col.locar-nos en el punt mig entre nosaltres i el nostre entorn per experimentar a mode de mirall el nostre reflex en allò que vivim. Indagant en la comunicació d’aquesta relació per mitjà d’accions específiques, Tènues experimenta sobre la creació amb les persones en un determinat context. Esboços d’una creació calidoscòpica que aprèn del procés de l’acció i que sitúa el focus en la diversitat d’elements que s’hi desenvolupen. Dinàmiques d’acció en context que no es focalitzen en la creació de grans aconteixements ni en estratègies de visibilitat, sinó que cerquen una permeabilitat mitjançant les arts, des de la qual resignificar i reconèixer les nostres pràctiques diàries com espais de sentit. |