tènues

Material gràfic

La primera part del projecte s’ha desenvolupat en residència a Cal Gras (Avinyó), el mes d’agost.

Amb el suport de 
Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.  

Projecte Becat a la convocatòria Cal Gras + Nòmade + l’artista com arqueòleg.

Amb la Col.laboració de
Sabateria Ribalta (Solsona), Cal Repunta (Riner), Núria Ricart, les “penjaetes”, Roser Costa, Carles Quevedo i Pep Ribas.

Reflexió Recerca-creació
http://www.espacionomade.com/es/numero/el-artista-como-arqueologo/expo/avinyo-invisible-avinyo-simbolico/

Tènues cerca nous llenguatges que possibilitin tras­lladar la creació artística a la vivència i l’experiència de la quotidianitat. Processos no intrusius que possi­bilitin crear amb les persones en diferents entorns i contextos. Que parteixin del respecte, l’escolta, el ritme i el contagi. 

Tènues parteix de les possibilitats que genera l’acció. Possibilitats que no sols es focalitzen en els canvis ex­terns, en els altres, sinó en el procés de retroalimen­tació que pot generar una acció creativa. Aquesta im­plica posar el focus no sols en l’acció que es projecta o els moviments que es desenvoluparan, sinó també en la posició que pren un mateix; tenint present com l’actitud, el rol o l’espai que donem i ens donem a no­saltres mateixos, crea l’estructura de la pròpia acció. 

A Tènues, cerco l’espai de la relació, del diàleg entre les coses i nosaltres mateixos. L’espai frontissa entre allò que som i el que percebem. Un intent de col.locar-nos en el punt mig entre nosaltres i el nostre entorn per experimentar a mode de mirall el nostre reflex en allò que vivim. 

Indagant en la comunicació d’aquesta relació per mit­jà d’accions específiques, Tènues experimenta sobre la creació amb les persones en un determinat con­text. Esboços d’una creació calidoscòpica que aprèn del procés de l’acció i que sitúa el focus en la diver­sitat d’elements que s’hi desenvolupen. Dinàmiques d’acció en context que no es focalitzen en la creació de grans aconteixements ni en estratègies de visibi­litat, sinó que cerquen una permeabilitat mitjançant les arts, des de la qual resignificar i reconèixer les­ nostres pràctiques diàries com espais de sentit.