llocs
Un Lloc, un espai dins l’espai.
Un dins-fora amb sentit.
Quan un espai es fa Lloc
Conserva memòria i moviment
No per créixer sinó per mantenir.
Més enllà d’ell mateix.
Un Lloc és Temps. Temps profund i temps de superfície alhora
Un Lloc diu.
I jo des d’aquí, l’escolto.
Un dins-fora amb sentit.
Quan un espai es fa Lloc
Conserva memòria i moviment
No per créixer sinó per mantenir.
Més enllà d’ell mateix.
Un Lloc és Temps. Temps profund i temps de superfície alhora
Un Lloc diu.
I jo des d’aquí, l’escolto.
lloc fora
|
|
|
RecullRelat és una proposta de creació plàstica col.lectiva que parteix de l’espai i la memòria com a eixos que agrupen una experiència. La vivència que obrim amb la proposta RecullRelat proposa entrar, submergir-se i impregnar-se d’un Lloc concret i de tot allò que aquest ens diu per posteriorment expressar mitjançant diferents tècniques d’expressió plàstica les seves formes possibles. Així entenem l’expressió plàstica no sols com una eina d’expressió que permet comunicar i experimentar sinó també com una important font de coneixement que ens porta a percebre, sentir, i entrar als gradients d’un espai des d’un llenguatge matèric.
RecullRelat proposa una experiència col.lectiva que es mou en dues direccions: endins (interioritzant, sentint, llegint, mirant, escoltant, recollint) i enfora (comunicant, dient, expressant, relatant). D’aquí també el sentit del títol de la proposta un Relat que va enfora i un Recull que va endins. |
|
|
|
El so als ulls parla amb un llenguatge comú en les arts, un llenguatge que no és de concepte ni de forma, sinó de moviment. Un llenguatge que les arts visuals han anat oblidant al llarg dels darrers anys i que es construeix en un treball conjunt amb l’espai i el temps.
En aquest treball conjunt, el procés de Fer és l’element principal que aglutina, un procés on no intervenen ni l’electricitat ni la mecànica. Un transcurs que duu associats uns gestos tan antics com són remenar, collir, pesar, tallar o esperar, entre molts d’altres. La creació mural està formada per més de 300 peces de paper elaborat a mà amb fibres vegetals que mostra una sèrie de moviments pintats amb una gamma cromàtica local creada amb plantes i closques d’ou donades pels veïns i les veïnes. |
|
|
|
|
In situ es una invitació a experimentar alguns dels aspectes que formen part dels processos de creació de Joan Miró. In Situ se centra en el valor del Lloc i en la complexa, profunda i fascinant relació que Joan Miró mantenia amb alguns espais en el seu procés creatiu. El treball que presenta Marta Ricart es fruit d’una investigació que inicià el 2016 quan el seu projecte En el transcurs de Fer. Un diàleg amb els processos de creació de Joan Miró va obtenir el Premi Pilar Juncosa de la Fundació Pilar y Joan Miró.
|
|
Article al Diari de Tarragona
Article a Núvol
|
|
Scala Terrae és una proposta de creació que s’ha realitzat de manera respectuosa amb els ritmes del lloc i que s’ha portat a terme al llarg de quatre anys a la comarca del Priorat.
La proposta que he creat amb Scala Terrae forma part d’un treball més ampli de cerca i coneixement centrat en els Llocs i les persones. Aquest tipus de treball creatiu, no se centra en realitzar peces, ni obres determinades, sinó en sentir el lloc sent-hi, a través del lloc mateix i de les persones que hi viuen. En aquest tipus de creació, el procés és essencial per anar dialogant i creant sentits. Un procés que implica parlar del lloc, al lloc, pensar-lo, sentir-lo, per anar treballant des d’aquest espai, en un principi difós, una presència i una possibilitat. Així, començo creant amb un espai que sento, percebo, camino i penso. Podem dir que sota Scala Terrae hi ha una àmplia part invisible, una xarxa de relacions que sosté una proposta aparentment austera i subtil que cerca tornar a sentir de nou la parla del lloc. La proposta es podrà visitar al recinte de la Cartoixa d’Escaladei del 10 de juliol al 19 de setembre del 2021 |
|
| introduccio.docx |
| Gamma cromàtica |
| Un arc de fusta que es capgira |
| Una escala que baixa.docx |
porus
|
Esboços. Recull de les impressions que des del record, queden marcades en llocs específics i que acaben generant un alfabet on la situació- l’escena i el Lloc es fusionen per construïr un sentit. El sentit copsat en aquell moment. En procés des del 2019.
|
|
Sovint els records van associats a llocs concrets. En el meu cas m’és gairebé impossible recordar una situació sense localitzar-ne el lloc concret, sense recuperar l’espai, el punt on va succeïr. Així vaig tornar al Lloc on vaig néixer i m’hi estic.
Els Llocs formen part de les nostres experiències, hi són. Hi ha Llocs físics que es poden geolocalitzar però també hi ha llocs interns que són gairebé intestinals, no tenen una posició específica en l’espai que caminem. Sovint penso que és el Lloc el que ens crida. Queden registrats als Llocs tots els sentits localitzats que anem vivint al llarg dels anys? El temps afegeix capes als llocs, que com els estrats van aglutinant el que hi passa? Generalment els llocs els vivim com escenaris sense donar-los cap més importància que el rerefons on som en un moment determinat. Però, i si el lloc ens sentís? I si entre nosaltres i el lloc es crea una altra relació i de cop i volta el lloc et retorna? I si nosaltres també fem una part del Lloc? |
|
lloc dins
|
|
Posició fonamental des d'on creo i comunico. El Lloc-dins que treballo no passa per l'ego ni la biografia ni les grans gestes, sinó per un transcurs que es va fent mentre faig i dic. En aquest Lloc-dins, hi ha una qualitat en procés de fer-se que em permet preservar una singularitat flexible.
|
|
