llenguatges

Cerco llenguatges que aportin nous/vells modes de percebre i comprendre des de les arts. Alhora cerco moure els monolits estàtics que ens hem anat imposant com a únics al llarg dels darrers anys i que s’han petrificat en un sistema de creences-percepcions pla.

Així, el procés, el transcurs, el Fer que es mou en espai i temps constitueix un dels eixos fonamentals ple de matisos que juntament amb la fisicitat dels elements, (el coneixement de les lleis físiques que actúen mitjançant el Fer creatiu) aporten els matisos d’una relació que va més enllà del concepte d’imatge-obra.

Des de la Vida, exploro tan des del lloc on visc com des d’àmbits diversos (de la geografia, la dança, la física, l’antropologia, el dibuix, etc), el canvi de perspectiva necessari per deixar la visió oculocentrista-piramidal-materialista que vivim i entrar en modes més esfèrics, atmosfèrics on el medi (entès des d’una mirada implicativa i transformadora), esdevé fonamental per comprendre una nova relació necessària.

En natura

Fragments del contingut de la proposta expositiva per la Fundació Pilar i Joan Miró. Palma. En el marc del Premi Pilar Juncosa 2016.

En els processos de creació d’una part dels artistes que hem situat en el període anomenat “la modernitat”, a Europa, es creà un llenguatge no sols visual sinó estructural que anava més enllà de la materialitat de l’obra. Un llenguatge que partint de l’exploració de la vida i el moviment, es creava amb la consciència de presència en l’espai i el temps i possibilitava un treball profund del valor comunicatiu de les obres que traspassava el seu caràcter matèric i formal.

En natura parla d’un compromís que enfoca el Fer en consonància amb la matèria i on els conceptes d’espai, temps, moviment, força, gravetat, etc. entren en relació tan en el procés de crear com en el seu resultat. En natura explora la comunicació des del propi procés de crear, una comunicació que parteix de la matèria per anar més enllà d’aquesta i parlar en un llenguatge universal.

Des de l’acció

Al llarg dels quatre anys com a professora d’Expressió Corporal del grau d’Educació Infantil de la Universitat de Manresa, vaig tenir la oportunitat de treballar amb els i les alumnes, un llenguatge propi que partia de l’acció i que es basava en una orientació bàsica en l’espai/temps: posició, ritme, moviment, etc. Un llenguatge que obria un món nou a les alumnes que les introduïa des de la percepció i la relació a interpretar i crear des de l’entorn i els elements que tenien a l’abast.

Fruit d’aquesta experiència, vam realitzar dues exposicions: Entre el Lloc i l’Espai (https://www.umanresa.cat/ca/entre-el-lloc-i-lespai) i Performar-nos ( https://www.acvic. org/ca/projectes-expositius/1983-per-formarnos; exposició en col.laboració amb Assumpta Bassas, Judit Vidiella i Eva Marichalar), on vam compartir l’experiència a diferents centres de creació: ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies de Vic, Lo Pati d’Amposta, Centre Cultural el Casino de Manresa i Fabra i Coats de Barcelona.

En el mateix període, vaig tenir la oportunitat de compartir amb els i les alumnes de Gestions Creatives del Grau d’Educació de la Universitat de Lleida, la posada en pràctica d’aquest llenguatge a través d’un projecte de creació. El projecte Llocs, que contava amb al col.laboració del Centre d’Art La Panera de Lleida i que va possibilitar experimentar un procés de creació obert que en la primera part partia de l’espai i en la segona, del temps.

Terra, aire i llum

Exploració interminable pels processos creatius de tres grans artistes: Kandinsky, Miró i Klee. Recostruint i reinterpretant els processos de creació a través dels seus escrits, cartes, i espais, vaig entrant en un llenguatge comú on les arts fan medi, estan vives i són amb processos extensos que traspassen l’obra formal que en deriva.

Prenent de cadascun un element clau, veiem com des de la Terra en Miró, l’aire/atmosfera en Kandinsky i llum-creació en Klee, es crea un llenguatge propi on les arts son amb la vida i la matèria des dels seus elements. Aquest fet canvia enormement la mirada historicista formal sobre la creació, generalment basada en moviments artístics. Aquí parlem d’una relació i una experimentació. Així, els processos es creen del contacte, la cura, el ritme, on es va creant un món que transcendeix l’obra i permet que el que es faci, vibri en una freqüència atemporal sense fronteres (lingüístiques, territorials, estètiques).

(en procés).