Joan Miró. Cercles
|
12.3.2026 – març 2028
Fundació Joan Miró, Barcelona |
Una exposició viva nascuda de la recerca artísticaLa nova presentació de la Col·lecció ha estat comissariada per Teresa Montaner, cap de Col·leccions de la Fundació Joan Miró, i Marta Ricart, artista i investigadora. El projecte té l’origen en la feina de Ricart després de rebre el Premi Pilar Juncosa l’any 2016, que li va permetre estudiar els processos creatius de Miró a partir dels seus espais de treball de Palma i Mont-roig. Aquesta recerca es va desenvolupar posteriorment amb l’equip de la Fundació, fins a materialitzar-se en la nova ordenació de la Col·lecció. Per tal de conèixer el vincle entre l’espai i els processos creatius de l’artista, l’exposició parteix d’una carpeta de treball feta a Palma i conservada a l’arxiu de la Fundació en què Miró relaciona imatges del cosmos amb representacions culturals vinculades a les formes circulars observades al firmament. Aquesta carpeta s’exhibeix ara per primera vegada i dona títol a l’exposició.
La mostra està concebuda com un projecte en transformació constant. Al llarg de dos anys, el relat expositiu s’ampliarà i es renovarà amb la incorporació, cada sis mesos, de noves obres i nous focus temàtics que permetran revisar la Col·lecció des de mirades diverses. Aquestes accions serviran de base per a futures reorganitzacions de la Col·lecció. L’exposició suggereix més que no pas defineix, i busca interpel·lar tant el públic general com especialistes. |
LLINDARS
|
Quim Moya, Curadoria de Marta Ricart
Del 15 de novembre 2024 al 6 de gener 2025 Sala Gran. Centre Cultural el Casino de Manresa S’ha dit: https://naciodigital.cat/manresa/cultura-i-mitjans/llindars-quim-moya.html |
Llindars és una exposició d’arts visuals que es crea en sintonia amb el procés de treball de Quim Moya i amb tot l’univers que emergeix de l’actitud i l’enfocament viu, sincer i directe de l’artista amb la pintura i amb les persones.
L’estructura de l’exposició es construeix a partir de dos eixos que possibiliten una aproximació a l’obra de l’artista i alhora són un convit a la reflexió. El primer eix, ens parla de la dinàmica de treball. Una dinàmica que amb en Quim Moya sempre és oberta i que no conclou amb l’obra sinó que es troba sempre en qüestionament, relació, interlocució i moviment. Activant una percepció viva i responsable que possibiliti qüestionar, dialogar i proposar, Llindars obre el segon eix de l’exposició, un eix que ens proposa una reflexió temàtica sobre com la nostra societat ha relacionat històricament la foscor amb la negativitat. Aquí l’artista convida els visitants a explorar els límits de la seva pròpia percepció, a indagar en les conseqüències culturals d’aquesta associació tan arrelada i a reflexionar sobre la capacitat de trascendir uns límits perceptius heretats. |
L’orant i Miró. Esperit mural
MUSEU DE SOLSONA
DEL 10 d’abril al 4 de juliol de 2025 https://museusolsona.cat/exposicionstemporals/exposicio-temporal-lorant-i-miro/ “Resistència Mural”. Article publicat a la revista digital cultural Núvol el 28 de juny del 2025:
https://www.nuvol.com/art/resistencia-mural-439825 S’ha dit: https://www.nuvol.com/art/els-senyals-encoratjadors-entre-miro-i-orant-de-pedret-427770 https://www.regio7.cat/cultures/2025/03/10/linteres-joan-miro-per-lorant-115133389.html https://www.regio7.cat/cultures/2025/04/10/solsona-exposicio-miro-visita-fotografies-116269721.html Article de El Punt Avui+ |
Del 10 d’abril al 4 de juliol, el museu solsoní convida a experimentar amb els processos de creació de Miró aportant una nova perspectiva d’interpretació basada en la relació de l’artista amb la pintura mural a partir del viatge que Joan Miró va fer al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l’abril de 1951, més concretament, de l’encontre amb el fragment de pintura mural preromànica conegut com L’orant de Pedret.
Aquest és el punt de partida de L’orant i Miró. Esperit mural, la nova exposició temporal comissariada per Marta Ricart i Masip, artista, investigadora i doctora per la Universitat de Barcelona. La missió de la mostra rau en una doble articulació: d’una banda, abordar Joan Miró des del procés artístic i, per tant, concebre una altra manera de veure l’artista, l’obra i el vincle amb el fresc de L’orant; i d’altra, explorar l’esperit col·lectiu i anònim de la creació mural mitjançant un itinerari integrat a la col·lecció permanent. El resultat és un treball de recorreguts i punts de vista sobre la noció de transcurs, un concepte lligat a la importància que Miró conferia al lloc. Al llarg dels seus processos de treball, el pintor, escultor i ceramista barceloní va estar sempre arrelat a la terra a l’hora de transitar aquest imaginari i dur la creació més enllà, fet que l’exposició palesa. |
